El meu puesto de mando

Ja fa temps vaig parlar de l’oficina en Dublín i crec que ja és hora de fer el mateix en Bellevue.

Primer vos diré que encara que el campus principal està en Redmond, jo treballe en Bellevue, que és el poble del costat.

Una de les diferències entre el campus principal i el meu edifici és que el primer està al mig de l’horta (guardant les distàncies, perquè ací no voràs un taronger ni de plàstic) i el meu edifici està en la ciutat. Wow! Pues això mola que tremola (estareu pensant). Pues no te cregues. Perquè fa falta cotxe en els dos puestos. Per una banda mola perquè l’edifici és nou de trinca i està xulo, però per l’altra banda, totes les coses xules passen en el main campus i me pilla prou lluny.

Vos parlaria de què estic fent en estos moments, però encara no ho tinc molt clar. Al mes d’arribar ací, es van ‘carregar’ el meu equip i a mi m’han passat a un altre. És llarg de contar i no tinc moltes ganes. Ho deixaré en que l’equip de la plataforma de publicitat per a mòbils ja no està i que a mi m’han passat a l’equip de Business Intelligence. Quan tinga un poc més clar de què va tot això, ja me tornaré a passar per ací.

Com que m’han canviat d’equip, él més segur és que me canvien de planta i d´oficina. Però com ací totes les oficines són pràcticament iguals, les fotos d’on estic ara segur que són molt paregudes a les fotos d’on puga acabar.

Per a aquells en mala memòria (o que simplement no llegiren el post anterior sobre el curro en Dublin) vos posaré la foto de la meua taula allí:

La veritat és que la millora ha sigut considerable. De passar a estar en una taula en un lloc obert, a tindre la meua oficina, on puc tancar la porta i me puc posar música d’ACM a tota canstanya. Ara en serio, a tota castanya no, però està bé poder posar-se música sense haver de tindre els auriculars tot el rato.

Com que una imatge val més que mil paraules, vos vaig a escriure més de tres mil paraules del tiró:

(si feu clic en les imatges, les podeu vore en gran)

I això és la meua oficina. Una de les cosetes que podeu vore en l’última foto sobre la meua taula és el meu Ship-it award. La veritat és que és un xorraeta, però fa il·lusió quan te la donen. És una placa on es posen unes xapetes que ens donen per cada producte llançat al mercat en el que hem col·laborat. La gent els col·lecciona com si foren cromos o tazos. Jo en tinc poquets, però poc a poc…

Ale, ja ho teniu bé. Un altre dia, més i millor.