Pues com ho llegiu. El dilluns passat pel matí vaig eixir de Dublin i un rato deprés estava aterrant en Seattle. Per davant m’esperen encara 2 setmanetes per estes terres.

El propòsit de la visita és, aprofitant el començatment d’una nova versió del producte que tenim entre mans, que estiga en la resta de l’equip i me puga enterar d’una volta de què va el rollo este. La veritat és que es nota molt el canvi d’estar ací a estar allà. Ací pareix tot més fàcil, i és que tindre algú que te marque el camí no té preu (tampoc té preu no tindre a ningú allí que te controle les hores d’arribada i d’eixida, però això és altra història). Sense entrar en molt de detall (no per tema de confidencialitat, que també, sino perquè estic cansat i no vull clavar-vos massa rollo), el que he de fer és: M’han assignat un parell d’àrees del projecte global. De cada àrea hi ha una serie de peticions de l’equip de negoci (que s’encarrega de vore com està el mercat, què hem de fer per a no quedar-se enrere o per a anar un pas per davant dels altres) i jo he de fer un esborrany (a nivell d’especificació funcional, sense prototipar ni programar) del que podria ser el mòdul del programa final que satisfaga la petició del Business Team. No se si ha quedat clar o no, però per intentar-ho no ha quedat.
I ja està bé de parlar de curro. Anem a la part més lúdica. Lo primer que vaig fer en arribar a Seattle va ser anar a pel cotxe. Me donaren un New Beetle, que si, és guapet i té un disseny xulo, però a mi no me feia molt. Era xicotet, no tenia lloc per a deixar el GPS, el maletero era una merdeta (a penes vaig poder posar els tres bultos que portava)… Però a caballo regalado… Afortunadament, en el trajecte entre l’aeroport i l’hotel, una pedreta va botar i me va clavillar el cristal de davant. Al dia següent estava en Avis demanant el canvi.
Al final me donaren este:

No és el cotxe més xulo del món, I know that. De fet, és molt lleig. Però a mi me mola (perquè només el veig per dins). Va molt finet, puc girar el volant en un dit, té molt de lloc… Xe! Meleta!
Esta volta no me quede en Redmond. El meu equip s’ha traslladat a Bellevue (que està molt propet) i l’hotel el tinc a 5 blocs de l’oficina. Vos deixe un parell de fotos de l’oficina que vaig fer l’altre dia per a enviar-les als meus companys de Dublin (per a confirmar que allí estem en condicions tercermundistes)


I jo crec que ja ho teniu bé. Un altre dia, més.
Queremos post sobre San Patricio.