Este cap de setmana he estat acompanyat per Emilio i Diana. 
Emilio i Diana en Malahide
A Emilio el vaig coneixer l’any passat en Dresden (Alemanya) quan vaig estar fent el curs User Interfaces for Ambient Intelligence. És molt bon tio i ens ferem prou amics quan estiguerem en Dresden. Li mola molt viatjar i tenim un estil molt paregut.
Ara ell i la seua novia, Diana, estan en Praga d’Erasmus, i com que ja han acabat examens i fins a març no tenen classe, estan viatjant per Europa. Donen molta enveja. Eixiren fa 17 dies de Praga i han passat per un cabàs de païssos: Suècia, Finlandia, Letonia, Alemanya, Polònia, Irlanda, Regne Unit i Luxemburg (encara que pot ser que me deixe algun). A més, com el tio està molt espabilat, en un poc de paciència i tenint la web de Ryanair com pàgina d’inici, els està eixint tirat de preu. Ainsss, qui fora estudiant…
El cas és que arribaren el dijous per la nit i se´n vingueren a casa. El divendres anaren a la seua bola, descobriren un freetour per Dublin (del que jo no tenia ni idea) que els va ensenyar bona part de la ciutat. El resto se´l feren ells pel seu conte (que després dels km que porten damunt, ho tenen tot super planejat).
Com que Dublin es pot vore casi tota en un dia, el dissabte, aprofitant que en casa encara teniem un cotxe, tirarem al nord. Malahide (espere que ja vos sone després d’haver escrit sobre ixe poblet en 3 ocasions) és el poblet típic a visitar, però quan els vaig dir que anava a ser la quarta volta que anava a anar, s’apiadaren de la meua ànima i decidiren anar a Drogheda.
Drogheda des del Martello
En Drogheda, seguint en la incompetència irlandesa per a algunes coses, l’oficina de turisme només està oberta de dilluns a divendres (¿?). Viag enganxar al primer abuelet que passava i li vaig preguntar què fer. L’home ens envià al museu, i allí que anarem.
El museu era de la història d’Irlanda. Part del museu era un Martello (una fortificació que el britànics alçaren per la costa oest d’Anglaterra i l’est d’Irlanda per a protegir-se de Napoleó) que estava prou aseat. Des d’allà dalt, les vistes de la ciutat molaven molt.
Millmount Fort (el martello de Drogheda)
El nostre guia particular, un home molt curiós que quan s’enterà que erem d’Espanya començà a donar-mos la vara en l’obra España de Chabrier (no parava de tararejar-la per a que saberem quina era, i fins que no ho googlejarem a l’arribar a casa, no saberem què cantava), ens va explicar en hora i mitja tota la història recent d’Irlanda. Se li omplia la boca cada volta que mencionava als britànics (those british bastards!) i es descollonava ell asoles quan feia una broma que només ell pillava. al final me va molar moltíssim i vaig aprendre cosetes curioses.
Després del martello, i de deixar al guia tararejant España, baixarem al poble i començarem a patejar-lo. Entrarem en la catedral de St. Peter, recomanat pel guia del martello, perquè dins tenien el cap momificat de St. Oliver Plunkett. Donava un poc de mal rotllo, però de l’asco que donava estava guai.
Emilio i jo a l’entrada de St. Peter´s
D’ahi ens passarem per St. Laurence Gate i per la torre Magdalene.
Emilio, Diana i jo davat de St. Laurence Gate
Emilio i Diana en la Magdalene Tower
Com que Drogheda no dóna per a molt, després de dinar haviem de decidir fer algo més. A mi me sabia molt mal que se n’anaren sense have passat per Malahide (perquè els ho havien recomanat i no volien anar per mi). Al final els vaig convéncer de que me donava igual (i era cert) perquè jo ja havia tingut la meua part de novetat en el dia.
Tirarem a Malahide i va ser tot un encert. Les altres tres voltes que havia estat, la marea estava alta, però esta última estava baixa. El mar havia reculat un bon troç i l’aspecte de la platja canviava molt.
En estes dos fotos es pot vore la diferència. La primera la va fer Ana (la meua germana) quan va estar per ací. Es pot vore com de prop està l’aigua de les cases. En la segon, i sense estar en el límit de l’aigua, a penes es poden vore les cases.
Després de clavar els peus en més d’un xarco, decidirem que ja estava bé de platja i tirarem cap al castell. No se si he comentat alguna volta que antes d’arribar al castell de Malahide, hi ha un parc (de columpios i tobogans) molt xulo. Esta volta casi no passem d’ahi.
Entrarem en el parc i ens posarem a jugar com a crios. Diana i Emilio es tiraren pel tobogan gran (jo no ho vaig fer perquè ja tinc una edat… i perquè ja ho vaig fer quan Marcos va estar ací :p) I després estiguerem un bon rato en la tirolina. 6 videos i un mal de cames de por després, anarem a vore el castell des de fora.
Per si algú encara no sap quina pinta té el castell, ací deixe una foto.
En resum, que me vaig alegrar molt de que estigueren per ací perquè m’ho vaig passar molt bé. Dóna gust xarrar en gent com ells, i espere que no passe molt de temps hasta la pròxima volta que ens juntem.
