Iep!
No vaig a dir que no he tingut temps per a escriure, perquè seria mentir com un bellaco. Si algo m’ha sobrat esta setmana ha sigut temps. El nivell de faena ha estat pròxim al 0%, i el de les meues ganes de tallar-me les venes prop del 80%. (I que me paguen per llegir el diari…, estos no sabrien dur ni una sabateria… (sense ofendre als sabaters)).
Xe, que me’n vaig per les rames. Deixaré de costat la setmana de merda que he tingut i me centraré en el cap de setmana que vaig passar. La setmana passada van vindre les meues germanes a fer-me una visita.
Elles i jo en el bus de l’aeroport a Dublín
Començarem el cap de setmana rodant per Dublín. Com que el LUAS que va de ma casa al centre deixa en el St. Stephen´s Green Park, ixa va ser la primera parada. Jo no havia estat encara, aixina que meleta, perquè va ser algo que no repetia.
Beli i jo en una espècie de pérgola en el parc
D’ahi ja començarem a patejar Dublín sense tindre molt clar cap a on tirar (culpa meua, I know, però me queden un parell d’assignatures per a acabar la carrera de turisme i encara no controle del tot). El cas es que estiguerem en molts dels llocs emblemàtics de Dublín, com el Trinity College (que és com visitar la Politècnica de València, però en Dublín. Estos turistes…), foto típica al costat de Molly Malone, O’Conell St. amunt i avall com dos mil voltes, Ha’Penny Bridge, el mercaet de Temple Bar i de Parnell St, St. Patrick´s Cathedral, Christ Church Cathedral, Dublin Castle… Ara vos deixe unes quantes fotos.
Ana (tota ‘Pola’) en Dublin Castle
Beli i jo en St. Patrick´s Cathedral
Ana, Beli i Molly Malone
Per la nit no sabiem si eixir o no, perquè com no tots erem majors d’edat i ací són prou estrictes, dubtavem si valdria la pena. Però entre que estavem cansats i que va començar a caure una aigua de les bones, peli i a dormir.
El dia següent, com que Dublin ja el teniem molt caminat i com que també va eixir bon dia, decidirem agarrar el tren i tirar cap a Malahide (i van 3!!).
Tinguerem sessió de platja…
… i de castell
Quan el sol començava a amagar-se, tornarem a Dublin, a acabar el dia de pubs en jazz en directe.
Torneu quan vullgau!
