Continue viu

Pues això, que continue viu, però en plan hibernació.

Les dos setmanes que seguiren a la vuelta al cole van estar prou bé. M’assignaren un feature (=mini projecte dins del projecte gran), l’acabarem a temps (com ja vaig contar) i inclús ens donà temps a maquejar-lo i deixar-lo en plan molón. Com que començava a sobrar-me el temps, me vaig arromangar i vaig programar un poquet. Res, una xorraeta per a traure un informe html a partir d’un xml fent un xslt (qui sapia de què parle, sabrà que és una xorrà, i qui no, tampoc es perd res).

Els caps de setmana han passat sense pena ni glòria (Yo siempre he sido una persona sensata… (a qui sapia de què parle, igual li fa gràcia. Qui no, tampoc es perd res)). Sense fer res especial. En casa, tocant el baix, llegint, eixint a comprar, a donar una volteta, un concert en el Mezz, una peli en casa, uns cacaus i uns tramusos (si, clar, com si hagueren per ací) en casa dels veins… Poca cosa.

Esta setmana acaba de començar i se que va a ser una merda fins el divendres. M’he acabat el projecte i no pareix que me donen res més, el dinar de hui no m’ha agradat, he perdut al futbolí i m’han amenaçat d’una manera prou ferma i seriosa en portar-me un parell o tres de setmanes a Redmond a finals de febrer, jo asoles. Aixina que sense St. Patrick’s Day, ni Falles, ni monigotets verds, ni Mascletaes, ni res.

Menos mal que el divendres venen les meues germanes i segur que se me passen tots els mals.

Bàsicament, este post era per a tots aquells que només tenen noticies meues a través d’açò. Ja sabeu que continue viu.